L'assegurança de cultiu proporciona una xarxa de seguretat per als agricultors, protegint les seves operacions de pèrdues a causa de perills naturals com la sequera, les gelades, l'excés d'humitat, les infestacions de plagues o les malalties.
Tot i que són essencials per a molts agricultors, les normes que regulen l'assegurança dels cultius sovint han estat en desacord amb les pràctiques de conservació. Gràcies als canvis recents de l'Agència de Gestió de Riscos (RMA) del Departament d'Agricultura dels Estats Units, la implementació de pràctiques de conservació recolzades pel Servei de Conservació de Recursos Naturals (NRCS) de l'USDA ja no afectarà la cobertura de l'assegurança dels cultius.
Per obtenir l'assegurança federal de cultius, els agricultors han de seguir els mètodes de producció designats com a bones pràctiques agrícoles per RMA. Aquestes normatives, per exemple, no permeten l'ús de mètodes de cultiu que redueixin els rendiments. L'ús d'aquestes pràctiques comportaria que l'agricultor perdís la seva capacitat de reclamar en cas de pèrdua.
Aquestes limitacions van ser molestes per als agricultors que desplegaven pràctiques de conservació que podrien crear una disminució temporal del rendiment, com ara els cultius de cobertura. Si bé els cultius de cobertura poden tenir inicialment un impacte negatiu en el rendiment, beneficien els agricultors a llarg termini millorant la salut del sòl i la qualitat de l'aigua. Els comentaris dels agricultors sobre aquest tema van portar a la RMA a adoptar totes les pràctiques NRCS com a bones pràctiques agrícoles.
Corregir la desconnexió entre RMA i els mètodes de conservació recolzats per NRCS és un pas important cap a un futur on els agricultors puguin incorporar fàcilment la conservació a les seves operacions sense posar en risc la seva cobertura d'assegurança de cultius. Aquest canvi obre la porta perquè més agricultors participin en la conservació que afectarà les comunitats rurals per a les generacions futures.
