La inseguretat alimentària no es produeix al buit; es produeix i persisteix en relació amb determinats factors contextuals de les comunitats on és present. Naturalment, on l’atur és elevat, on l’economia local és feble, on els aliments frescos són difícils d’accedir i on els vincles socials són inestables, la inseguretat alimentària serà més elevada. Les solucions sempre seran complexes i implicaran una sèrie de nivells i enfocaments segons la complexitat dels sistemes implicats. El subministrament d’aliments és òbviament l’objectiu bàsic de la política d’accés als aliments, però un enfocament integrat intentarà proporcionar-lo de maneres que també abordin alguns dels factors contextuals que contribueixen a la inseguretat alimentària en primer lloc.
A tot el país, els estats han estat cada vegada més innovadors a l’hora de trobar maneres d’integrar els objectius d’eliminar la fam i enfortir els sistemes alimentaris locals. El desaparegut jutge en cap del Tribunal Suprem dels Estats Units, Louis Brandeis, va anomenar famosos estats com a "laboratoris de la democràcia". En revisar els reptes actuals de seguretat alimentària i els resultats d’experiments de política alimentària integrada realitzats per diversos estats en les darreres dècades, aquest document pretén identificar polítiques que han estat efectives per donar suport a l’accés als aliments dins d’un sistema alimentari local més fort.
